La legislació actual obliga a entitats de crèdit i professionals liberals (advocats, assessors fiscals i notaris, entre d’altres) a disposar de protocols d’actuació i controls de risc per detectar si algun dels seus clients utilitza els seus serveis per blanquejar diners.

Les entitats i professions susceptibles de ser utilitzades per blanquejar diners hauran d’aplicar una política de control de risc ‘reforçada’ quan els seus clients siguin ‘persones de l’àmbit polític’ nacionals o estrangers, és a dir, totes les persones amb un potencial de relació política (caps d’Estat, de Govern, ministres, secretaris d’Estat o subsecretaris, parlamentaris, membres del Tribunal Suprem i Constitucional així com ambaixadors o membres dels òrgans d’administració d’empreses públiques, així com als pares, germans i fills de la ‘persona de l’ àmbit polític ‘ i els seus cònjuges o parelles càrrecs electes de l’administració local i autonòmica, com alcaldes i presidents regionals).

Addicionalment, s’han de controlar totes les persones amb antecedents en el delicte de blanqueig, tràfic d’armes, narcotràfic i altres.

A efectes pràctics, això significa que bancs i altres entitats financeres, casinos, notaris, advocats, immobiliàries o assessors fiscals, entre d’altres professions, han de disposar de procediments adequats per determinar si el seu client és una ‘persona de l’àmbit polític’.